Les fotos dels gegants a Miravet

Clica aquí per veure-les

Miravet gegantera, i centre de la cultura catalana

Dissabte a la tarda es van omplir tots els carrers de Miravet. Tots plens de gent, de geganters. L'Agrupació de Geganters de Catalunya va agrupar geganters i gegants de tot el país, per celebrar els 20 anys dels gegants de l'agrupació. Aquestos dos gengants, es diue En Treball i Na Cultura, i de fet els seu noms representen el que ha fet gran, i farà gran Catalunya, al llarg de la història, el treball i la cultura.

A la nit, ja al Castell, després de desfilar gegants tota la tarda pel poble, un macro espectacle musical, de llum i coets, entre gegants i capgrossos, explicava la història dels gegants del país. Increible la xiulada quan va sortir Franco, perquè va prohibir els vestiaris i els gegants durant la seva dictadura.

I per acabar, i a la voreta del riu, més música llum i só, per donar la benvinguda a les rèpliques noves dels geganst de l'Agrupació, els nous En Treball i Na Cultura.

L'Alcalde de Miravet, Toni Borrell, amb encert, destacava al seu discurs de la diada, que era importantissim aquell acte per demostrar que no només cal mirar al sud, per l'aigua sinó també per fer país, encara que no sempre sigui així.

Moltes gràcies a l'Agrupació i a tots els geganters i geganteres de Catalunya. Gràcies per la diada festiva, per obrir-nos a un mon de reivindicació nacional que molts coneixiem poc i de lluny. I a més, moltes gràcies per haver fet per un dia, Miravet centre de la cultura catalana.

Quan tinguem més fotos ja les penjarem.

Moció d'oposició als transvasaments aprovada per l'Ajuntament de Miravet

MOCIÓ D’OPOSICIÓ ALS TRANSVASAMENTS

L’Ajuntament de Miravet com la seua gent, durant los darrers anys, mos hem caracteritzat per l’oposició contundent i frontal a qualsevol transvasament, alhora que defensàvem una nova cultura de l’aigua.

Lo model de desenvolupament sostenible descriu que els recursos naturals han d’esdevenir creixement econòmic, amb la combinació justa i equilibrada, de manera que les generacions futures puguen seguir gaudint-ne. I és precisament en pobles com Miravet on la combinació de l’aigua del riu i la terra esdevenen claus per al nostre desenvolupament i progrés, tant actual com futur; ja que, el paisatge i l’agricultura són dos elements de combinació equilibrada de terra i aigua que permeten el nostre creixement sostenible. Una aposta estratègica que esdevé definitiva per a les nostres comarques combinant el turisme cultural i natural amb el sosteniment de l’agricultura.

Les nostres comarques són solidàries àmpliament amb la resta del país. Pel que fa a l’energia, amb quatre centrals nuclears –tres en funcionament–, amb una creixent concentració de centrals eòliques i de centrals solars; pel que fa als recursos hídrics lo transvasament cap al Camp de Tarragona. Sabent que vint anys després de l’entrada en funcionament d’este transvasament, lo Camp de Tarragona ha crescut exponencialment en població, econòmica i
industrialment, mentre, que les Terres de l’Ebre mos hem quedat en un estancament tècnic.

Ara el govern central i el de Catalunya mos imposen un nou transvasament cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. I sabent a més que esta situació, mal anomenada d’emergència, ha esdevingut per una mala política de gestió de l’aigua per part de la Conselleria de Medi Ambient.

Los representants ebrencs del govern català que defensen una posició clarament antitransvasista, tenen una evident obligació de la defensa del territori i de la seua gent, i per tant, s’han de mantenir al govern per garantir el desenvolupament de les nostres terres i evitar l’espoli dels nostres recursos.

La comunitat científica, clarament antitransvasista i partidària de l’autosuficiència dels territoris, defensa altres alternatives per a què Barcelona pugue fer front al període de sequera. És en esta línia per la que han d’apostar los nostres dirigents per evitar el transvasament de l’Ebre. Alhora que, s’ha de definir amb claredat un model de desenvolupament del nostre país, que
equilibre d’una vegada per sempre els territoris, i que la gent de les Terres de l’Ebre no siguem la font de recursos de la capital.

Per tot això, proposem al Ple de l’Ajuntament de Miravet l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar al govern de la Generalitat i de l’Estat per a què retire qualsevol projecte que suposigue un transvasament, se li digue prolongació del minitransvasament de l’Ebre, interconnexió de xarxes, abastament d’aigües del CAT a l’ATLL, etc.

Segon.- Demanar la dimissió de l’Hble. Sr. Francesc Baltasar, com a Conseller de Medi Ambient, per la seua irresponsabilitat, per la seua mala gestió de l’aigua i per haver proposat de nou un transvasament; i per extensió la dimissió, també, dels responsables d’aigües d’aquesta Conselleria.

Tercer.- Demanar la dimissió de la Ministra de Medi Ambient per haver proposat de nou un transvasament d’aigua de l’Ebre.

Quart.- Manifestar l’adhesió de l’Ajuntament de Miravet a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, i oferir-los de nou, lo nostre suport. I que l’Ajuntament de Miravet es manifeste, en representació del municipi, clarament antitransvasista.

Cinquè.- Evidenciar el suport als representants antitransvasistes del govern català a les Terres de l’Ebre.

Sisè.- Demanar també a l’executiu català que pose en funcionament i de manera immediata una Taula Nacional de l’Aigua. Aquesta s’ha d’ocupar de buscar les opcions tècniques i científiques referents a la política de gestió de l’aigua, de manera que tingue una clara representació territorial per ser necessària per a la presa d’acords vinculants en la seua matèria. Proposar,
també, que la Plataforma en Defensa de l’Ebre sigui present i decisora a la Taula Nacional de l’Aigua.

Setè.- Fer arribar aquesta moció a la Ministra de Medi Ambient, al Conseller de Medi Ambient i al President del Parlament de Catalunya per a què la face arribar a tots los grups parlamentaris de la Cambra, al Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre i a la Plataforma en Defensa de l’Ebre.

Vuitè.- Enviar la moció a tots els municipis de les Terres de l’Ebre de forma electrònica.

Això és Nova York (2)

Fa uns dies, titulava un post, així. I ara escric la segona part. De fet, el tema nuclear, si s'hagués de fer per parts, en tindria com a 200.

La lluita antinuclear aparèix com a resposta a l'època dels 70, com una contestació social i tècnica a la implatanció de centrals atòmiques, al cas concret del nostre territori. Lluny, molts transpassats, queden l'època dels Carranza, Sáez, Rebull, Redorat, Garcia, i un llarg etc.

Aquesta gent, reclamaven justament (i els justos van al cel) que es fessin estudis sobre la radioactivitat del nostre territori abans de posar les nuclears, per poder-los comparar amb el que actualment succeeix.

Com després, s'han demanat estudis també, sobre l'afectació de la radioactivitat a les persones del nostre territori. I també, sobre els index de càncer que patim a les nostres comarques. És curiós que no hi hagi cap estudi, no? I no vull ser alarmista sinó conscienciador.

Conscienciador, perquè el nostre territori es massa sovint maltractat, i per tant la seva gent. I, perquè els episodis d'aquesta llarga novel·la nuclear, són molts i variats. I els darrers, comencen a ser alarmants (Pere Muñoz, amb diversos escrits al seu bloc els explica).

Es coneguda la irresponsabilitat dels Consellers Ecosocialistes (per no dir com els diu un bon amic meu), ja que són capaços de mirar cap un altre canto davant aquest problema, i a més, adhueixen que és responsabilitat del govern espanyol.

Política a part, el que cal és un Pla de Tancament de les Centrals Nuclears del Territori. Perquè tot això, ja se n'ha anat de mare. No pot ser, que hi hagi radioactivitat fora de la Central Nuclear (nociva potser no ho és immediatament, però a llarg termini, segur que ho és, la radiocativitat s'acumula al cos, no s'elimina).

I cal com deia actuar responsablement, i demanar un Pla de Tancament que durant la seva execució prepari per a la recolocació de tots els llocs de treball directes i indirectes de la nostra comarca. Perquè si bé, durant 20 anys, a alguns municipis els ha genenrat ingressos (a altres no, com Miravet, Rasquera, Benissanet o Ginestar) també, ha creat un economia molt dependent i desdiversificada.

Convé recordar, que la Ribera d'Ebre no va poder ser receptora d'alguns Fons Europeus ja que, la ratio per rebrels incloia el Valor Afegit del PIB de la comarca, i evidentment, aquest Valor Afegit es disparava exponencialment, per l'activitat econòmica que desenvolupen les centrals nuclears.

Reivindicar aquest Pla de Tancamanet és feina de tots. I no s'ha de fer amb recursos públics. Perquè com tothom sap, les Centrals Nuclears ja han obtingut amb molt d'escreix els seu beneficis, i per tant, és just que amb una mica de desència social, tanquin i recol·loquin els seus treballadors.

La nostra comarca, i la nostra gent, necessita les dos coses, el tancament per evitar danys majors i la recol·locació.

Ah! Per cert. El Parlament Català, amb l'oposició de populars i socialistes, va aprovar una moció (l'endemà de les eleccions el 10 de març de 2008), en que s'oposava a que el Magatzem Temporal Centralitzat de tots els residus radiocatius de l'Estat Espanyol (ATC), vagi al territori català. Cal tenir-ho en compte. I evidentment, i per extensió, tampoc un petit magatzem, perquè ja fa massa anys que traguem.

PD. La foto és de la màquina de fer núvols (la torre de refrigeració).

Incompetència nacional

Dimarts, vaig tindre l'oportunitat d'escoltar al Conseller (que hauria de plegar per transvasiste) Baltasar, a Tortosa, a l'Hotel Corona. L'home, i el seu sèquit, venien a explicar-mos les bonances (si n'hi ha) d'este Decret-Llei i futur projecte de transvasament de l'Ebre.

Al meu costat, jeia inspirada, certa representant socialista, que es va passar la reunió pintant modelets de roba, suposo que la cambra on està, li han digut encarregar la nova decoració, perquè no diguin, que passada la legislatura, no ha fet res.

Tornem al que anàvem. Lo pobre Conseller, es va trencar la cara per no convèncer a ningú. Perquè de fet, hi ha massa evidències que fan dubtar la credibilitat de les seves paraules. També és cert, que la socialistada ebrenca, ja venia convençuda, i per tant tècnicament, no va convèncer a ningú.

La majoria d'aquestes evidències objectives, van ser-li recordades, per part de Toni Borrell, alcalde de Miravet, que amb contundència i claredat, i amb un discurs tant ferm com realiste, li va retreure que la revista InfoCatalunya del mes de març de 2008, i que edita la Generalitat, ja informava de la sequera històrica i que a partir del "segon semestres de 2009" Catalunya comptaria amb l'aigua de la Interconnexió de xarxes. Per tant, el que espera Medi Ambient, és que al 2009 puguin comptar estructuralment amb l'aigua de l'Ebre.

Convé destacar també les intervencions dels Alcaldes de Roquetes i Rasquera, i de la Sénia i de Deltebre, i d'Ulldecona, etc. El conseller no va fer cap canvi de postura, però va marxar molt preocupat, crec que fins i tot s'en va adonar, que ens volia enganyar.

Sant Jordi

Quan arriba la diada de Sant Jordi, m'agrada recordar melancòlicament, les passejades per la Rambla. Quan estava estudiant primer i treballant després, a Barcelona, era cita obligada el dia de Sant Jordi fer una llarga passejada, sempre ben acompanyat per les Rambles. Veies algun autor, compravem bastants llibres, i xerravem de les novetats editorials, dels llibres que llegiem o haviem llegit (encara que també ho comentèssim habitualment). Ja fa dos Sant Jordis que no vaig per les Rambles este dia, però he trobat la petita rambla tortosina, que també té llibres i olor de roses.

Aquesta diada, vam assitir també, a la lectura del "Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa" de Cristòfor Despuig, als Reials Col·legis. Un acte organitzat des de fa 6 anys, per l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l'Ebre, encapçalat per l'Albert Curto.

Durant l'acte, es llegeixen els diàlegs del ciutadà Fàbio i el cavaller Líbio (que representa l'autor), i per l'altra, el cavaller valencià Pere. Durant els sis diàlegs que composen l'obra, es relata dialogant, la història de Tortosa, en el marc de Catalunya. En diversos moments, arribes a creure, que la distància temporal de l'obre amb el que nosaltres vivim, es pot arribar a confondre.

Us deixo la dedicatòria del llibre:

No he volgut escriure l'obra en llengua castellana per no mostrar tenir en poc
la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per a defensar i
il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball, ni
tampoc l'he volguda escriure en la llatina, perquè no pareguera ser tan
generalment tractada i entesa per los de nostra nació com jo volguera.

Lo Nodo

A tall d'homenatge...

Axiò és un petit homentage, per este homenet que va ser capaç de dir que la Plataforma en defensa de l'Ebre som 4 arroplegats.

Que recordi qui l'ha posat on és!!!


Mireu lo vidio del 3/24